Només es veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls

Antoine de Saint-Éxupery

És en silenci que t'adones que hi sents

James Joyce

Vaca Suïssa, de Joan Oliver

Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.

Més val estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir el dubte

Groucho Marx

Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.

Jaume Cabré

Llega, toca, lárgate de Roger Wolfe

LLEGA, TOCA, LÁRGATE

Es inútil, le dije.
Escribir.
Escribir es inútil.
Ya, me contestó.
Ya lo estaba yo pensando
el otro día.
¿Y a qué conclusión llegaste?
Pues eso. Lo que dices
tú. Que carece por completo
de sentido.
Sólo que...; bueno,
también poner ladrilloses
es inútil.
Sirve para construir casas...,
y paredes. Paredones, también.
Quizá se trate de eso.
¿De qué?
Un oficio, joder, un
oficio. Ni más ni menos
que un oficio.
¿Como decía Pavese?
No, como Pavese no. Como ese músico
de jazz. ¿Te acuerdas?
Freddie Green.
Llega, toca, lárgate.

Dermis de sorra, de Marcel Maronas Ferrera

Busquem camins impossibles per pinacles verticals

Amb dreceres que ens porten enllà del blau intens

I, malgrat il·lusions, rodem per viaranys de sorra

Xapotejant als marges el fang que ens esquitza els ulls.

Marquen atzurs d'horitzó que s'estenen al davant

On hem perdut la mirada comptant estrelles,

Navegant sobre les crestes blanques que la lluna

Taca de nit i llunyania amb llargues parpelles.

Si descobríssim a la fosca altres universos

Enredats al cau profund on neix la llum dels estels,

No sabríem descriure els somriures d'uns llavis foscos

I dubtaríem sempre si hem estimat la terra o la pell.