Busquem camins impossibles per pinacles verticals
Amb dreceres que ens porten enllà del blau intens
I, malgrat il·lusions, rodem per viaranys de sorra
Xapotejant als marges el fang que ens esquitza els ulls.
Marquen atzurs d'horitzó que s'estenen al davant
On hem perdut la mirada comptant estrelles,
Navegant sobre les crestes blanques que la lluna
Taca de nit i llunyania amb llargues parpelles.
Si descobríssim a la fosca altres universos
Enredats al cau profund on neix la llum dels estels,
No sabríem descriure els somriures d'uns llavis foscos
I dubtaríem sempre si hem estimat la terra o la pell.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada