La necessitat d'obrir les ments occidentals

Europa es caracteritza per tenir una història marcada per greus episodis de violència, com si fos la forma natural de relacionar-nos amb els pobles veïns. El paisatge europeu està ple de muralles de defensa, castells, fortificacions, barreres i fronteres per la por a veure’ns envaïts pels pobles bàrbars, és a dir, els aliens, “els altres” que anomenava el reporter Ryskard Kapuscinski. Aquesta por, juntament amb el sentiment de superioritat -que fins fa ben poc regia a les ments occidentals i que encara perviu de forma més implícita-, va ser el causant de la colonització gairebé mundial que França, Anglaterra, Espanya i alguns països més van dur a terme de la forma més sanguinària possible. Per posar un exemple, amb només 12 anys es van aniquilar tots els pobles que vivien a Califòrnia des de feia més de 5.000 anys. El diàleg que tant pregonaven alguns dels nostres filòsofs clàssics més preuats ha servit més aviat de poc al llarg de la història.

Actualment, tot i que els occidentals haguem pres més consciència de que el sentiment de superioritat va ser una miratge que ens va cegar els ulls, de que cap poble no és ni millor ni pitjor que els altres, les barreres continuen existint, i això fa impossible el diàleg i l’entendiment entre els pobles. Les fronteres no són només físiques, també són polítiques, culturals i sobretot psicològiques. Europa continua tancada. Ara no son castells ni fortificacions, sinó que la muralla és la Unió Europea. El mateix passa amb la resta de “territoris santuaritzats”, tal com anomena el fotoperiodista Henry Dorion als estats occidentals; Amèrica del Nord, Sud Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. Tots aquests països tenen, a part de fronteres físiques, fronteres psicològiques que eviten, de manera inconscient, el diàleg i l’apropament amb aquests “altres”. Això és un aspecte que ha de canviar en les nostres ments, perquè un món de pau no és possible sense el respecte i la comprensió amb aquests que són diferents a nosaltres.