Petionville és la part rica de Port-au-Prince, on viuen el 5% dels rics blancs que controlen prop de la meitat de l’illa. A diferència d’altres ciutats de l’Amèrica Llatina com Rio de Janeiro o Caracas, on la pobresa es concentra als turons i muntanyes amb cases amuntegades l’una sobre l’altra, aquí la part rica es troba a les muntanyes. El vent d’aquestes altures permet no tenir la cara amarada de suor, com passa a les planures massificades de la capital i els voltants. Es aquí on es mostra la cara més fosca d’Haití. Mentre aquest 5% sopa tranquil·lament en algun dels restaurants de luxe que hi ha a la zona, l’altre 95% viu en els parcs que rodegen aquests mateixos restaurants i mansions en unes condicions més que deplorables. La pudor de brossa, excrements i aigua bruta de les persones que viuen entre quatre teles al mig dels campaments que s’han muntat a tots i cada un dels parcs de la ciutat és indescriptible. Les persones es dutxen a l’aire lliure, cuinen davant de la vorera i per la nit, es poden veure espectacles al mateix carrer enmig del fangar que s’ha anat creant durant aquests 3 mesos que han passant des del devastador terratrèmol, on gairebé 2 milions de persones viuen sense sostre. En una vorera, les dones cuinen a les fosques al mig del carrer mentre a 100 metres de distància altres sopen magret d’ànec i fondie de formatge prop d’una piscina il·luminada. Aquesta és la situació d’Haití des de molt abans del terratrèmol.
Un dels problemes principals que afronta el país sencer, però sobretot Port-au-Prince i els seus voltants, són les muntanyes de brossa que s’han anat instal·lant per tot arreu d’on mengen porcs, gossos, gats i mils de mosques i que s’ha anat mesclant amb els grans bassals que van deixant les pluges que ara comencen. Cap ciutat d’Haití té un sistema de clavagueram en bones condicions i només hi ha plantes aïllades on tracten l’aigua potable. La situació de l’aigua, que abans ja era deficient, s’ha convertit en un gran problema, ja que gairebé totes les fonts d’abastiment de la capital estan contaminades.
Nens i adults es banyen als rius contaminats que creuen les planúries de la capital, on desemboca bona part de la brossa que no s’ha pogut cremar a les cents de fogueres que es veuen durant la nit a cada carrer. Segons l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de la ONU (OCHA), “la salubritat s’està convertint des de fa setmanes en una qüestió de preocupació major en molts assentaments temporals”. I sobretot ara, quan està començant l’època de pluges i tot queda inundat. “Amb l’arribada de les pluges el nombre de mosquits augmentarà substancialment, i això portarà a un increment de la malària” comenta la metgessa alemanya Vera Kühne, de l’ONG German Mine Clearers (DEMIRA), que proveeix ajuda mèdica d’urgència en països de postguerra i víctimes de desastres naturals, com en el cas d’Haití. “És impossible prevenir la malària en els campaments”, els llocs més perillosos per la brutícia, els bassals d’aigua i l’acumulació de gent.
Les condicions actuals de vida de gairebé 2 milions de persones desplaçades porten un gran risc de patir brots de malalties transmeses per l’aigua, com la diarrea, les infeccions respiratòries agudes, el dengue, el xarampió i la malària. “L’únic que es pot fer és millorar la higiene i la sanitat de l’aigua, evitar que les persones posin les tendes massa juntes les unes de les altres, i intentar portar aquestes persones dels assentaments a cases el més ràpid possible”. Ara el que pateix bona part de les persones que viuen en els campaments és la sarna, una infecció dermatològica extremadament contagiosa que els establiments mèdics, les ONG i les brigades mediques de Cuba i altres països (com Xina, Filipines i Taiwan) estan tractant i prevenint mitjançant el subministrament d’informació sobre aquestes malalties amb potencial epidèmic.
El paradís sanitari de les ONG
Abans del terratrèmol, més del 40% de la població no tenia cap accés a l’atenció de la salut, ja fos per la falta d’establiments propers o, en la majoria dels casos, degut als alts honoraris cobrats pels serveis. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) després del terratrèmol l’accés a la sanitat en el país ha fet un pas de gegant gràcies a l’arribada de molts equips estrangers i la instauració de serveis de salut gratuïts per part del Ministeri de la Sanitat Pública i de la Població (MSPP). El problema és que aquesta situació d’emergència no durarà per sempre: les ONG internacionals aniran marxant del país, i sembla que, d’aquí uns mesos, tot tornarà a estar igual com abans. Un país com Haití necessita un impuls molt més gran que el que estan portant a terme les organitzacions estrangeres ara mateix. La necessitat d’una reforma estructural era més que evident ja abans del sisme. No necessiten peix, necessiten que els hi ensenyin a pescar.
Un dels problemes principals que afronta el país sencer, però sobretot Port-au-Prince i els seus voltants, són les muntanyes de brossa que s’han anat instal·lant per tot arreu d’on mengen porcs, gossos, gats i mils de mosques i que s’ha anat mesclant amb els grans bassals que van deixant les pluges que ara comencen. Cap ciutat d’Haití té un sistema de clavagueram en bones condicions i només hi ha plantes aïllades on tracten l’aigua potable. La situació de l’aigua, que abans ja era deficient, s’ha convertit en un gran problema, ja que gairebé totes les fonts d’abastiment de la capital estan contaminades.
Nens i adults es banyen als rius contaminats que creuen les planúries de la capital, on desemboca bona part de la brossa que no s’ha pogut cremar a les cents de fogueres que es veuen durant la nit a cada carrer. Segons l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de la ONU (OCHA), “la salubritat s’està convertint des de fa setmanes en una qüestió de preocupació major en molts assentaments temporals”. I sobretot ara, quan està començant l’època de pluges i tot queda inundat. “Amb l’arribada de les pluges el nombre de mosquits augmentarà substancialment, i això portarà a un increment de la malària” comenta la metgessa alemanya Vera Kühne, de l’ONG German Mine Clearers (DEMIRA), que proveeix ajuda mèdica d’urgència en països de postguerra i víctimes de desastres naturals, com en el cas d’Haití. “És impossible prevenir la malària en els campaments”, els llocs més perillosos per la brutícia, els bassals d’aigua i l’acumulació de gent.
Les condicions actuals de vida de gairebé 2 milions de persones desplaçades porten un gran risc de patir brots de malalties transmeses per l’aigua, com la diarrea, les infeccions respiratòries agudes, el dengue, el xarampió i la malària. “L’únic que es pot fer és millorar la higiene i la sanitat de l’aigua, evitar que les persones posin les tendes massa juntes les unes de les altres, i intentar portar aquestes persones dels assentaments a cases el més ràpid possible”. Ara el que pateix bona part de les persones que viuen en els campaments és la sarna, una infecció dermatològica extremadament contagiosa que els establiments mèdics, les ONG i les brigades mediques de Cuba i altres països (com Xina, Filipines i Taiwan) estan tractant i prevenint mitjançant el subministrament d’informació sobre aquestes malalties amb potencial epidèmic.
El paradís sanitari de les ONG
Abans del terratrèmol, més del 40% de la població no tenia cap accés a l’atenció de la salut, ja fos per la falta d’establiments propers o, en la majoria dels casos, degut als alts honoraris cobrats pels serveis. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) després del terratrèmol l’accés a la sanitat en el país ha fet un pas de gegant gràcies a l’arribada de molts equips estrangers i la instauració de serveis de salut gratuïts per part del Ministeri de la Sanitat Pública i de la Població (MSPP). El problema és que aquesta situació d’emergència no durarà per sempre: les ONG internacionals aniran marxant del país, i sembla que, d’aquí uns mesos, tot tornarà a estar igual com abans. Un país com Haití necessita un impuls molt més gran que el que estan portant a terme les organitzacions estrangeres ara mateix. La necessitat d’una reforma estructural era més que evident ja abans del sisme. No necessiten peix, necessiten que els hi ensenyin a pescar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada