A Merzouga, als peus de l’Erg Chebbi, viu un home molt singular, un home que sembla extret d’un conte d’aquells que anomenem "amb moraleja”.
L’Ali el Cojo, tal com li diuen, va nèixer sense una cama. Al llarg de la seva vida ha après a espavilar-se tot sol per fer qualsevol activitat que resultés dificultosa per la seva mancança física. Això si, sempre amb humor i optimisme, dos dels adjectius que millor el cualifiquen.
L’Ali, al veure que res era imposible per ell, va muntar un alberg als peus de l’Erg Chebbi. Aquest negoci hoteler s’ha anat ampliant ja que ha sabut mantenir una clientela fidel. El caliu i les bones vibracions que es desprenen en aquest indret ha fet que l’Ali el Cojo es convertís en una “ segona casa” per a molta gent.
I això no és el més sorprenent de tots, i es que l’Ali dóna de menjar a les grans personalitats del Paris Dakar, però també els guia per la sorra d’aquest erg de dunes que tant bé es coneix. Jutta Kleinsmith, Arcarons i Isidre Esteve corren amb ell per l’erg marroquí, i es que l’Ali és considerat un guia i conductor expert de la zona. Com s’ho fa per conduir un cotxe de marxes amb una sola cama? “Aprenent-ne” diu ell, i es que amb voluntat s’aconsegueixen tots els propòsits. Jo encara em pregunto ara com s’ho fa, però us asseguro que poca gent l’atrapa quan es tracta de conduir per les dunes d’aquest erg.
Amb pocs anys, l’Ali s’ha convertit en una persona rellevant en el món del motor, on es conegut internacionalment. Participa sovint en revistes de 4x4 i de viatges. Aquest políglota –parla àrab, castellà, francès i anglès, entre d’altres- no només ha lluitat per ell i la seva familia, sinó que ha portat a la zona una prosperitat econòmica i laboral.
Ell, fent broma del seu nom, explica que “soy cojonudo porque nací cojo y mi madre me hizo un nudo”, i es que no hi ha res més sa que acceptar-se a un mateix tal com es, un aspecte que als humans en general ens costa bastant .
Potser es la seva condició física, vista com un impediment per la societat, el que l’ha portat a superar-se sempre. La majoria de nosaltres hauriem d’apendre molt d’ell. Després de conèixe’l, la paraula “imposible” queda, moltes vegades, ridícula en el vocabulari dels que coneixem la seva història.
L’Ali el Cojo, tal com li diuen, va nèixer sense una cama. Al llarg de la seva vida ha après a espavilar-se tot sol per fer qualsevol activitat que resultés dificultosa per la seva mancança física. Això si, sempre amb humor i optimisme, dos dels adjectius que millor el cualifiquen.
L’Ali, al veure que res era imposible per ell, va muntar un alberg als peus de l’Erg Chebbi. Aquest negoci hoteler s’ha anat ampliant ja que ha sabut mantenir una clientela fidel. El caliu i les bones vibracions que es desprenen en aquest indret ha fet que l’Ali el Cojo es convertís en una “ segona casa” per a molta gent.
I això no és el més sorprenent de tots, i es que l’Ali dóna de menjar a les grans personalitats del Paris Dakar, però també els guia per la sorra d’aquest erg de dunes que tant bé es coneix. Jutta Kleinsmith, Arcarons i Isidre Esteve corren amb ell per l’erg marroquí, i es que l’Ali és considerat un guia i conductor expert de la zona. Com s’ho fa per conduir un cotxe de marxes amb una sola cama? “Aprenent-ne” diu ell, i es que amb voluntat s’aconsegueixen tots els propòsits. Jo encara em pregunto ara com s’ho fa, però us asseguro que poca gent l’atrapa quan es tracta de conduir per les dunes d’aquest erg.
Amb pocs anys, l’Ali s’ha convertit en una persona rellevant en el món del motor, on es conegut internacionalment. Participa sovint en revistes de 4x4 i de viatges. Aquest políglota –parla àrab, castellà, francès i anglès, entre d’altres- no només ha lluitat per ell i la seva familia, sinó que ha portat a la zona una prosperitat econòmica i laboral.
Ell, fent broma del seu nom, explica que “soy cojonudo porque nací cojo y mi madre me hizo un nudo”, i es que no hi ha res més sa que acceptar-se a un mateix tal com es, un aspecte que als humans en general ens costa bastant .
Potser es la seva condició física, vista com un impediment per la societat, el que l’ha portat a superar-se sempre. La majoria de nosaltres hauriem d’apendre molt d’ell. Després de conèixe’l, la paraula “imposible” queda, moltes vegades, ridícula en el vocabulari dels que coneixem la seva història.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada